Ací teniu el audio-còmic que hem creat:
Llegenda “El salto de la novia” (Navajas)
Expliquen els vilatans de Navaixes, què fa centenars d’anys, existia una cerimònia que obligava a la nóvia a complir-la abans del seu casament. I és què algú, en algun moment de la història, no va tenir una altra idea més perillosa que comprometre a les parelles a realitzar un acte on havien de demostrar el seu amor.
Dies abans de la boda, els nóvios, acompanyats dels seus familiars i amics s’acostaven a un paratge proper al poble on el riu Palancia s’estrenyia en una gola. Ací era on la nóvia havia de demostrar al seu estimat i a la resta de la família el seu amor pur i incondicional. La xica havia de saltar a l’altra riba del riu. Si aconseguia creuar es presagiava un matrimoni ple de felicitat i fertilitat. Però si la nóvia no ho aconseguia, aleshores, es trencava el compromís i tant ella com la seua família eren repudiades.
Corrien dies de fortes tempestes en la serra. L’aigua caia des de les muntanyes i barrancs i es precipitava amb tota la seua força i bravesa cap al riu. Eren dies en els quals s’havia de celebrar una altra cerimònia del salt. Baixaven els novios cap al paratge acompanyats dels seus familiars i amics.
Com sempre, tots esperaven el salt de la nóvia amb prou impaciència. No obstant açò, per aquesta vegada, tots miraven recelosos la bravesa del riu i escoltaven el soroll ensordidor de l’aigua en entrexocar amb les roques.
Agafats de la mà, els dos amants sabien que alguna cosa no anava a eixir bé. La nóvia, molt nerviosa, pressentint el pitjor, li va soltar de la mà i li va murmurar alguna cosa que, solament ell, va poder escoltar. La xica, amb la mirada aterrida fixada en el riu i amb l’amor en el seu cor va intentar saltar a l’altra riba…
Però el destí va voler que caiguera a l’aigua i fora ràpidament arrossegada cap a un remolí que l’amagava i la mostrava al seu capritx. El nóvio, desesperat, es va llançar al riu per a intentar salvar-la. Però la fúria de la naturalesa reia dels dos. Va jugar amb els seus cossos durant alguns segons i els va enfonsar en les seues entranyes per sempre. Hores després, els dos amants apareixien riu avall amb els seus cossos surant i abraçats fortament com prometent-se amor etern.
Explica la llegenda que, a partir d’aquell moment, ja no es va tornar a repetir la cerimònia doncs va submergir en una profunda tristesa, als habitants de Navaixes.
Diuen encara que, en les nits de lluna plena, ressonen els laments i les promeses d’aquells dos xics que van perdre la vida, en un salt, per demostrar als altres, el que ells dos ja sabien.
via http://ift.tt/1vN1QRy
