Hola genteta!!!
Vos escric per a contar-vos la meua visita a un cole portugués.
http://www.eb1-ponte-n1.rcts.pt/ (està en portugués, però vos demane que no vos desanimeu que es pilla prou bé. Ismael ja sap quasi mes q jo, tat?…jeje)
Des de que vaig arribar vaig estar buscant per internet experiències educatives alternatives a l’escola pública ací en Portugal. Una conversa amb Cisco, d’Olea, em va animar: «a vore si ens dones a conêixer experiències portugueses mariola». Jo venia molt convençuda d’anar a conèixer els d’Opelouro a Pontevedra, però tenia abandonat aquest territri tan desconegut i fascinant…així que vaig posar-me a la feina i buscant buscant vaig arribar a la pàgina web de Escola da Ponte.
Vaig escriure en la pàgina i no em van contestar…vaig preguntar a gent de la universitat i resulta que era conegut (per alguns clar, com tot). Alguns comentaris d’una professora: «ah si!és una experiència interesant, però he sentit que els xiquets desprès tenen problema per a adaptar-se a la vida a fora…». «Escola da Ponte?Sí, em sona…una cosa així com summerhill…»
Em van animar a que cridara directament per telèfon i així o vaig fer. I enseguida vam concertar una cita.
Després, llegint la pàgina web, he vist que això de les visites ho tenen fet com una rutina.
Bé, després de tot aquest preàmbul, vos conte què ha sigut el que he vist.
He arribat a les 9 passades del matí. Vila das Aves és un poble xicotet i enseguida m’han sabut dir on estava el cole, situat al centre (després m’he donat una volteta i he vist que al carrer d’enfront estava l’Ajuntament i la casa cultural. I una pasteleria molt bona…).
La porta estava oberta… Travesse un xicotete pati i arribe a l’edifici. Veig una porta que posava secretaria i em presente. Em diuen que espere un poquet.
Poc després ix una dona (una orientadora, educadora, mestra, adulta, com vullgam dir-li) amb un xiquet (més o menys de 10 anys). Em pregunta quan de temps porte en portugal (encara s’em nota la pinta de guiri xe!) i anem a buscar a un altre xiquet q resulta tindre mare espanyola, i podria fer millor del meu guia.
Així doncs, entrem a l’edifici i torne a esperar un poquet. Aleshores ixen dos xiquet nous, germans. Un de 10 anys i l’altre de 7 (l’Alfonso). La mestra ens presenta: em diu que l’Alfons està al segon any, en el nivell de iniciació, i el germà en 4t any, en el nivell de consolidação. I acabades les presentacions ella s’en va i em deixa a soles amb els dos. (Al principi em vaig quedar una mica sorpresa de que se n’anara..però m’he donat compte: els xiquets estan organitzats per a rebre a les visites, estan acostumats a parlar amb la gent, mostrar les coses q fan, perquè les fan, com, etc. ). Durant l’hora que ha durat la meua visita ha sigut una de les vegades que millor atesa he estat. M’ha contestat a totes les preguntes que els feia, m’han explicat dubtes que tenia sense haver preguntat res…
Primer m’han convidat a llegir el mural on estaven els drets i deures dels visitants. M’han ensenyat el mural on estan exposats els punts que es van a tractar en la pròxima assamblea (demà). M’han explicat el procés d’eleccions (no ho he acabat d’entendre molt bè, però crec q es presenten per llistes, fan votacions, i elegisen a un grup. El que fan amb eixe grup no m’ho han contat despres o jo no he sabut agafar-lo, pot ser…).
A continuació hem entrat en una sala, divida en dos més o menys per unes prestatgeries. Allí les taules estaven disposades en grups de 4-5. Hi havien xiquets sentats, escrivint, llegint…altres alçats, buscant llibres de les prestatgeries, altres eixint, altres entrant. Ningú ha deixat de fer el que estiguera fent per entrar nosaltres. Hi havia tb 3 adults: una xica estava
explicant (crec q una cosa de llengua) a un grup. Altra dona estava asseguda amb un xiquet davant d’un ordinador. Un altre xic estava acompanyant a un grup q estava treballant. Mentres, Alfonso i el seu germà m’anaven describint cada un dels murals que hi havia a la paret: una taula per a saber qui ha vingut i qui no, una graella posant exemples d’activitats que es poden fer en matemàtiques, la llista del «Ja ho se» (on van apuntat el nom, la data i allò que pensen que ja han apres. DEspres demanen a un adult, o no, per a que els ajude a saber si ho han apres o no de veritat.), també tenen una altra llista on posen les coses per a les quals necesiten ajuda i una altra per a les coses en les quals poden ajudar. En un racó tenen jocs de matemàtiques, en un altre material (fulls en blanc, colors) i una carpeta amb fulles d’autoavaluació. M’han explicat que cada quinze dies omplin una fulla amb les tasques que es comprometen a fer (el xiquet em deia que el millor es escoller una de calcul, una de llengua,…variat). Al final de la quinzena es valoren uns punts que apereixen a la fulla i tb hi ha un espai on el tutor (q es reuneix amb ells cada quinze dies) dona la seua opinió.
Al mig de la sala hi ha unes prestatgeries on fiquen els llibres de consulta (llibres de text), separats per mates, llengua, ciencies social…Ells accedeixen a ells quan volen i ademés poden emportar-los a casa (apuntant el llibre q es porten). Jo he pensat: «vaya!muchos solo tienen un libro de texto y ellos tienen un montón…qué diferencia!»
Una vegada ja m’han ensenyat ixa sala hem pujat al pis de dalt, on hi havia altra sala, organitzada més o menys igual. Allí estaven grups del nivell de consolidació (si entreu en la pàgina web podeu vore totes estes coses explicades molt millor). També estava, a l’altra part de la sala, un espai per a «arts plàstiques», teatre, música (encara q m’han dit de música no fan molt, no toquen instruments…sols estan preparant coses per a Nadal. Això m’ha deixat un poquet despagada…).
Al baixar hem passat pel menjador (Alfonso m’ha dit:»jo quan vinc i hi ha molta cola espere fora, perque si no…molta gent»).
Una altra sala: de consolidació, també. Treballant en grups, adults (2) dianvulant, parlant amb alguns..altres concentradíssims en la seua lectura.. L’espai per als d¡aprofundament no l’he vist perquè ells no el coneixien encara.
Els he preguntat si es juntaven entre els diferents nivells..m’ha dit que no.
He vist que estaven fent educació física. Mentres jo estava encara allí han eixit corrent i despres els he trobat corrent pel poble (estaven practicant l’esport de saltar parets, q no se ocm es diu pero te un nom..).
Al acabar m’han donat una fulla per a que donara les meues dades i la raó per la qual volia visitar el centre. I ahí ha acabat la meua visita.
No arribe a saber contar-vos comentaris que m’han fet els crios…i em deixe cosetes, detalls…sorry!
Una de les coses que trac és la relació amb els xavals, el paper de l’adult: de respecte, de valorització de la capacitat d’autonomia del xiquet.
La veritat és que m’he quedat amb ganes de xarrar més amb ells, de parlar també amb algun adult, discutir algunes qüestions… Però no m’atrevia a demanar-li més temps de les seues vides, prou q havien deixat el q estaven fent durant una hora….
M’han quedat preguntes:
– Com ha sigut el procés d’assignament d’autonomia del centre? Perquè és una escola pública un tant especial…amb una autonomia que jo encara no coneixia en cap centre públic.
– Quina relació tenen amb els pares?Pequè a la pàgina he llegit que l’associació de pares és un organ important de decisió, però el dia a dia no ho sé…
– Educació Física…m’ha deixat pensant en el fet de que l’espai exterior (a part de que fa un fred q pa que…) és prou
precari. D’altra forma podria estar organitzat per a que els xavals pugueren estar per fora a l’aire lliure quan vullgueren..Això no ho sé, no sé fins a quin punt poden decidir això…
Bé…jejeje. Gràcies per dedicar un temps a llegir açò. Espere no haver-vos aburrit molt. Tenia necessitat de compartir alguns pensament amb vostés.
Si vos avellis tinc ganes de disutir sobre açò…jiji
Molt besets!!!
