Ahir a la nit, abans de començar a vore el partit del barça, em preguntava quin tipus d’escola es el que volem aconseguir. Em plantejava totes aquelles estratègies i tendències actuals que hi ha tant a l’escola pública, com a la privada com aquella educació no reglada. Totes elles tenen coses molt interessants i coses que crec és important implementar dins de la nostra escola pública. Una cosa tinc clara, i es que confie plenament en que ha de ser l’escola pública la que escomence a realitzar eixe canvi, encara que tinguem moltes més trabes i problemes que afrontar. A la fi l’escola pública és la única capaç de garantir una escola per a tots i totes.
Plantejament:
– Estructura del centre –> Basada en els comunitats d’aprenentatge, partint que l’escola es cosa de tots i totes els que participem tant de manera directa com indirecta en l’educació dels nostres xiquetes i xiquetes, dels nostres fills i filles o bé dels nostres familiars, amics, o veïns.
– Metodologia a emprar dins de l’aula –> Aprenentatge actiu, vivencial i cooperatiu, fomentat el procés d’investigació-acció, de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i com a un procés continuu al llarg de tota la nostra vida.
– Estratègies de centre –> compromesses en el món que ens envolta, sensibles als problemes del nostre món i plantejar activitats directes que fomenten la nostra participació activa com agents que intervenen directament en la nostra societat. Fomentant una escola participativa i democràtica, treballant la cultura popular i cuidant de les tradicions i cultures dels nostres pobles, fomentant un treball intercultural on el nostre lema siga el de compartir.
– Aconseguir un «claustre 2.0» –> Un claustre capaç de compartir, cooperar i col·laborar en tot tipus de companys i companyes, fomentant la cultura i la riquessa de compartir tant inquietuds, interessos, necessitats, materials el·laborats, generant espais de reflexió, opinió i acció afavorint la posada en pràctica de noves estratègies que fomenten aquest tipus d’escola que tal volta, molts de nosaltres desitgem.
– Implementar d’alguna manera experiències capaces de respectar la individualitat de cadascun, generant ambients els més relaxats possibles que pugan fer al xiquet o xiqueta gaudir d’un aprenentatge autèntic, particular i completament vinculat en les seues necessitats, aplicant materials montessori i trencant d’una vegada per totes amb la rigidesa dels horaris establerts fins ara així com un currículum dissenyat per gent que fa molt de temps no xafa una escola i va deixar de ser xiquet o xiqueta fa més de 50 anys.
Ara, toca tornar a classe i continuar en el meu dilema… que faig? és tot açò possible? Passe de tot? Jo crec que si és possible eixe canvi… el problema es quan arribarà.
Salut!
